INTERCANVI DE PARELLES

D’entrada, dir-vos que sempre he estat molt unit amb la meva companya, i ens hem entès sempre molt bé, però, és cert, que malgrat la bona relació que hi ha entre els dos, sempre m’ha passat pel cap, intentar algun dia, provar (això sí, amb el degut consentiment de tots els implicats), de realitzar un intercanvi de parelles. Crec que amb gent de confiança com podem ser nosaltres, amb alguna altra parella del mateix tarannà, que també els hi agradi tot tipus d’aventures juganeres, hauríem de poder fer algun dia un intent d’intercanvi, i saber com se’ns dóna això. No és gens estrany avui dia, i fins i tot, pot ser un estímul per a la parella, perquè la relació sigui més forta i duradora i trenqui amb les rutines. Consultada la meva companya doncs, sobre la intenció que m’agradaria fer-m’ho amb una altra i que ella a l’ensems, també s’ho pogués fer, em va respondre positivament, la qual cosa em sorprengué, ja que ni m’ho va caldre argumentar. No vaig necessitar cap mena de maquinació treballada perquè em complagués, tot just, plantejar el tema. Cal dir que la meva perplexitat per haver estat més fàcil del que creia poder convèncer-la, fou majúscula. Va arribar el dia convingut amb l’altra parella amiga, amb qui solem sortir sovint, i vam triar aquesta vegada que fos casa nostra l’escenari de la primera experiència d’intercanvi. Situats convenientment “in situ”, abans d’iniciar-nos en ple joc, la veritat, se’m feia estrany veure com, per primera vegada en ma vida, tindria al davant meu una dona distinta a la de fa molts anys, i que seria aleshores una altra persona qui descobriria totes les meves habilitats. Això em posava a cent, i m’accelerava les pulsacions. Per altra part, vaig veure que quelcom semblant, li passava a la meva companya respecte al seu nou “partener”. Varem passar gairebé tota la nit jugant. Mai havia vist una botifarra tan llarga, fins que, per un cop de sort, em van ploure providencialment un bon grapat de manilles i asos de quasi tots els colls, i vam poder acabar el joc - per golejada- com se sol dir, gràcies a que la parella rival els va donar per “contrar” la darrera manada, sense gaudir de bones cartes. He de dir que, personalment, vaig gaudir molt de la nova experiència. No sé si la meva companya en la vida real, va poder sentir el mateix.

M'AGRADA EXCITAR SENSE CALCES

Em va sorprendre que una nova col•laboradora de Relatsencatala.com (RC)amb el pseudònim de MARYLIN, en la seva estrena amb només dos relats ja hagi arribat al pòdium dels més llegits i comentats, en tan sols uns dies, i m’he permès fer la unió dels dos títols seus, per enunciar aquest

nou relat, que com podreu comprovar és també de temàtica eròtica. Una prova més de què aquest tipus de relats són, amb molta diferència, els més llegits, i per això en sóc assidu de crear-ne gaire bé més que de poesia. Tot i la meva condició de pertànyer al gènere masculí, he de dir que estic totalment d’acord amb el contingut dels escrits de la meva col•lega i del que en ells s’hi dóna a entendre, i que a mi també m’agradaria poder tenir el poder de seducció i excitació que ella provoca als del mateix sexe com el meu. I ho vaig voler intentar, i l’única manera que podia fer-ho era vestint faldilla en una festa particular (però bastant nodrida) de disfresses (sense màscares) que va tenir lloc no fa gaire a casa d’un amic. I l’ocasió, la vaig tenir disfressant-me d’escocès, amb la típica faldilla a quadres, i evidentment, sense res a sota per tal de poder despertar la libido del personal femení de torn, i excitar-lo, adientment, igual com ho indica la Marylin en cadascun dels seus relats. No cal dir, que menys excitar, l’únic que vaig provocar fou la riota de tots i sobre tot, de totes, en anar-me tapant com podia, les vergonyes i mai més ben dit. Què innocentot que vaig ser. Jo pensava que en veure’m les parts penjants i tambalejant-se com una esquella, faria excitar a més d’una noia i que alguna hauria d’anar-se’n tot seguit als lavabos a desfogar-se o simplement a demanar-me un “servei exprés” per apaivagar els fogots que li podria provocar el meu penjoll, que per cert, les continues rialles impediren de que es pogués expandir com fora de desitjar. Resumint, cada vegada estic més convençut que l’art de seduir i d’excitar a través del sexe, és més exclusiu -per no dir únicament-, per part de la dona, i que nosaltres, els mascles, hem de guanyar-nos l’atracció del gènere contrari, amb uns altres tipus d’actituds, preferentment fent ús del nostre cervell, cosa que, en aquesta ocasió no en vaig donar massa prova de tenir-lo ben encertat.

EL MEU PRIMER CLAU

EL MEU PRIMER CLAU

En tinc un bon record del meu primer clau. Sempre m’ho havia dit el pare, des d’abans de la pubertat, que el dia més escaient, m’ensenyaria amb calma i serenor i fins el mínim detall, com s’havia de fer la cosa, i que ell, personalment, em faria la classe, (teòrica per suposat), sense necessitat inicial d’intermediaris o encara pitjor, d’intermediàries, a la fi d’aprendre-ho correctament i ja des d’un principi, per tal de no agafar vicis o males tendències, que més tard, em poguessin afectar negativament en la meva vida, quan ja actués pel meu propi compte en aquests tipus d’aventures. En endavant, seria jo mateix, evidentment tot solet, car després d’una primera experiència, ja no em faria falta pas la companyia d’un supervisor, (ni ganes, quina vergonya!) que aniria madurant sobre la marxa i cada cop, n’aniria aprenent més i com fer-ho millor, i segur que el plaer en cada acte que realitzés des d’aleshores, aniria in crescendo, veient com m’espavilava fent-ho. Arribà doncs el dia assenyalat, i jo, tot i coneixent d’antuvi de què anava l’assumpte, doncs és notori que ens movem en un món on precoçment sembla que tot aquest tema estigui obertament i descarat a l’abast de qualsevol innocent, restava tot nerviós. El meu pare em feu seure a l’habitació. Estàvem tots dos sols, car sempre havia dit que això que m’havia d’ensenyar era cosa pròpia d’homes i que la mare ja estava prou entretinguda en els seus afers casolans. En primer lloc, va indicar-me que abans d’actuar caldria que prengués tota mena de precaucions, i cop seguit m’ensenyà una capseta menuda d’on va traure un plàstic rodó i m’indicà que el col•loqués convenientment, amb l’advertiment de que mai, mai, abans de fer l’acte, no me’n podia oblidar d’aquest plàstic. Un cop col•locat de manera precisa i segura al lloc on estava destinat, em va convidar a agafar l’escàrpia i vaig prendre amb el puny ben ferm el mànec del martell que també em va oferir, i fent una gran arquejada vaig donar-li un cop precís al metall en qüestió, que de forma sobtada i sonora, entrà com un llampec al forat tal i com requeria l’acció. No cal dir que el quadre que hi vaig penjar a continuació, adornà completament l’espai de paret nua que encara quedava en el meu estatge. La veritat, és que en tinc molt bon record d’aquell primer clau que vaig fotre.

NO GUAYO PER CALCES

NO GUANYO PER A CALCES

Ja n’estic tipa. M’agrada ser una dona llançada i ardorosa i fer ús, ara que encara puc, del meu cos que pel que sé, soc l’enveja de moltes de les meves amigues i companyes de la facultat. I per això, quan em ve de gust, no em costa gens de fer caure al primer que se m’apropi amb males (bones) intencions. Sé que tinc un gran poder de seducció, i d’aquí que vesteixi quasi sempre amb minifaldilles (potser un pèl exagerades), que fa que els pobrets mascles que només pensen en desprendre’s de l’energia orgànica que posseeixen continguda, els hi ho facilito de bona manera. Ara bé, tot i reconèixer que sóc impulsiva i que m’excita moltíssim que el company de torn encara ho sigui més, no admeto que se’m llancin a sobre i que el primer que se’ls ocorri sigui arrancar-me de soca-rel tots els botons de la brusa i d’una batzacada m’estripin les calces. Com he de sortir jo vestida normal després al carrer? Fins ara, duia sempre (com tota noia previnguda) a la bossa, uns quants preservatius per si de cas, però, davant les persistents, brusques i voluptuoses trobades que tinc, em caldrà a més, dur sempre unes calcetes de recanvi, i agulla i fil, per cosir els botons escarriats. De tanques per als sostenidors ja no me’n calen perquè fa temps que he desistit de posar-me’n perquè era la peça més propensa a ser destrossada per la impaciència coital. A més, sé que quan endevinen i veuen com se’m mouen els pits lliurement, els fa excitar en gran mesura i propicia l’espontaneïtat sexual al primer lloc adient que se’ns presti. Darrerament però, ja n'estic tipa. No guanyo per a calces.

Amb MINI, sense CALCES i amb les CAMES OBERTES

S'apropava la cita i mai havia estat tan nerviosa. Aquesta vegada volia ser la guanyadora entre les seves contrincants i va voler recórrer a la imaginació per tal de donar la talla.

Com sempre, dubtava de quina roba usar per a l'ocasió i es dirigí a l'estanteria on hi guardava la de la temporada que s'inicià puntualment i que la climatologia ja anuncià de forma premonitòria uns dies ençà.

Estengué damunt d'un taulell tota una col·lecció de jerseis i faldilles, de les quals, predominaven amb notorietat, com sempre era usual en ella, les minifaldilles. Aquesta vegada, intencionadament ja va voler prescindir d'entrada, de qualsevol peça de roba interior. Ni sostenidors, ni calces, ni tampoc mitges, pensà. Total per a què? Si al cap i a la fi no l'ajudarien gens i de pas més aviat li serien un destorb a l'hora d'acudir a l'acte on tenia previst arribar puntualment i pel qual, feia estona que ja s'hi preparava de forma apressurada.

La primera peça a col·locar fou un jersei completament arrapat que deixava entreveure, la prominència d'uns mugronets ben eixerits, i tot just després, en haver decidit obviar les calcetes, li tocà d'anar al seu destí, una exagerada minifaldilla texana de color blau trencat a la pedra. Finalment només li va caldre fer lluir les estabilitzades cames i dubtant de com col·locar-les, determinà que la millor forma seria ben escarranxades però d'una elegància exquisida i digna i d'una feminitat plena que despertessin la libido dels més imaginadors. No cal dir que el maniquí en qüestió, li va lluir com mai hagués pogut preveure i va ser l'objecte de més consideració per part del jurat d'aparadors.

Jaumedelleida

AUTODEGUSTACIÓ CONDUÏDA

AUTODEGUSTACIÓ CONDUÏDA

Feia només mitja hora que havien fet l’amor i ell ja estava endinsat dins dels seus habituals somnis profunds, on el seu respirar feia presagiar uns lleugers roncs, als quals, ella molt s’hi havia acostumat ja i no li impossibilitaven pas de poder dormir. Però aquella nit, tot i haver realitzat l’acte sexual plenament satisfactori, (gairebé com sempre, llevat dels actes orals de posició invertida) semblava l’hauria d’haver deixat també extenuada, i aquesta vegada no fou el cas. En veure’s doncs desvetllada del tot, es va quedar embaladida mirant-se el cos nu del seu company i molt en concret, els seus genitals, mostrant-li completament flàccid i encongit el seu atractiu membre. Adés l’anava contemplant, no va poder frenar un lleuger somriure burleta, mentre arribava a la següent conclusió: “sembla estrany no?, que una cosa tan esquifida, fofa, fluixa, esdevingui per moments, només amb una petita insinuació, un suau contacte o carícia sensual i res més, una protuberància exageradament ferma, engrandida, dura, rogenca, amb un visible desafiament de potència continguda?. Quina cosa més curiosa oi que els hi passa als mascles? i quin gran poder se’ns ha atorgat al gènere femení per fer-lo créixer tan fàcilment”, s’anava repetint mentalment. “Doncs mira!, ves per on, avui més que mai me’l vull fer valdre aquest poder i a més, amb sorpresa inclosa”, pensà de manera maliciosa. Dit i fet. Amb la màxima cautela possible per tal de no despertar-lo sobtadament, s’anà adequant a la postura pretesa i amb molt de reserva començà amb una apurada suavitat que a penes arribava al contacte, fer-li amb les puntes i ungles dels dits, unes lleugeres pessigolles a les zones més sensibles i erògenes com són tota la part del perineu i els testicles, i així a poc a poc, anar veient com els delicats estímuls, anaven donant el seu fruit i feien engrescar aquell membre fins aleshores completament negat a la mínima voluptuositat. Ella, estava segura que si el seu col•lega sexual, dormit com estava, comencés a prendre consciència de que alguna alteració física en la zona més estimada del seu cos, se li començava a alterar, segur que inconscientment ho atribuiria al record del recent coit realitzat estona abans i no el faria pas despertar això. Al cap ja de molt poca estona, culminat ben bé el procés erèctil, la dona no dubtà gens en posicionar-se de forma tal, que col•locà directament el seu borrissol als llavis del seu company, a la fi de què això l’esperonés i el fes desvetllar suficientment com per comprendre que se li estava oferint una nova realització de sexe, si bé en aquesta ocasió, amb els cossos invertits, com reiteradament sempre l’hi demanava. Ell, que, sorprenentment, no li va caldre endevinar la posició en què es trobaven col•locats anatòmicament els dos cossatges, no dubtà gens a iniciar petites envestides bucals fent anar la llengua a tort i a dret per aquella àrea tan femenina i humida alhora. I això últim sí que d’entrada li estranyà, fins a tal punt que li digué a la seva parella: “Com pot ser que estiguis tan humida ja si tot just estem iniciant el joc?”, a la qual cosa, ella li respongué: “no tota la humitat l’he generat jo. No sé si te’n recordaràs que tot just fa mitja hora que m’has penetrat, has ejaculat dintre meu i això tan humit que ara notes, encara és obra teva”.>“Agggggss! quin fàstic”, respongué ell tot seguit, traient-se del damunt com va poder, el cos de la seva companya, la qual, aquesta vegada sentint-se ja guanyadora del combat sexual, li respongué: “Per què doncs, sempre insisteixes i vols que jo m’ho hagi d’engolir–ho tot cada vegada que te la mamo o fem l’amor capgirats, quan saps que a mi em repugna tant com a tu ara?”.No hi va haver cap més comentari al respecte i des d’aleshores doncs, quan s’escaiguin les fel•lacions i actes sexuals capgirats, segur que arribaran a un acord respecte a l’elecció de com s’ha d’acabar l’erecció.

CALCES, MINIFALDILLES, COLORS

A la majoria dels homes els hi desperta més la libido la imatge d'unes cames nues i esveltes, que llueixen per sota d'una minifaldilla, que no pas la visió d'un cos sencer femení i completament nu.

Pensar que dues extremitats es mostren al natural convergint vers a un punt d'unió, on una simple peça de roba, normalment petita i agosarada, amaga el tresor més preuat per l'instint masculí, fa que el conscient, subconscient i altres factors sensuals i hormonals dels del gènere masculí, no tinguin altre obsessió que intentar cada vegada que es presenti l'ocasió, vèncer el repte de poder descobrir el colors de les calcetes de torn i pensar en allò que s'hi amaga al darrera.

Recordo molt bé un cas proper, quan la Marta, -una companya dels bons temps d'institut- em feia (ens feia a tots) anar de corcoll per l'extremada mesura minvada de les seves faldilles que un dia si, dia també, duia posades, i que, asseguda al seu pupitre, havia de deixar entreveure per força i sense cap mena d'esforç ni astúcia, el color de la seva peça de roba més íntima.

Un dels professors (per a més inri, d'Ètica) molt sovint, veiem com s'absentava de classe mentre fèiem redacció, molt certament i suposada, per deixar en estat relaxat una petita part del seu cos, que es deuria alterar cada vegada que l'alumna, de forma maliciosament i aparentment voluntària, li oferia la visió d'aquell angle amb els constants moviments alternatius d'obertura i tancament de cames.

Tanta era l'assiduïtat que es va poder adonar ja només en els primers mesos del curs, que els colors de les seves calcetes variaven segons el dia de la setmana i sempre amb el mateix ordre, sense però que mai hi aparegués el color lila i blau, i això li estranyava.

Intuint que aquesta regularitat obeïa, sens dubte, a alguna prescripció d'algun ritual de l'horòscop, o millor encara, d'alguna llei extreta de la metafísica, (ateses les idees en que ella se solia expressar), li picà la curiositat de saber quins colors deuria dur els caps de setmana, si bé això, per coincidir sempre en dies lectius, no li era possible indagar-ho. Pensà doncs, que es quedaria sempre amb el dubte.

Casualment un dissabte, mentre prenia un vermut i llegia el diari al bell mig de la plaça, veié que al seu davant s'hi estava asseguda la Marta (com sempre amb minifaldilla) i dues amigues seves. Per fi, va poder pensar que al més mínim moviment de cames que fes, ja podria satisfer la seva curiositat de saber quin color tocaria aquell dia en caure en dissabte. En notar ella la presència del seu profe, no va dubtar gens de fer-li un petit somriure, com a galant i protocol·lària salutació, per, cop seguit, tot i no deixar la conversa amb les seves amiguetes, fer-li un encreuament de cames ben generós i explícit. Els ulls del professor, es dirigiren instantàniament vers a una sola direcció. Però ai, quina desil·lusió la seva i quin desengany que tingué. Aquell dissabte la Marta no duia calces.

No cal dir però, que l'absència del color que tan neguitosament pretenia descobrir, fou generosament compensada per una insperada foscor, que l'obligà de seguida a haver d'abonar la consumició i fugir ràpidament cap a casa per fer disminuir com fos, la part més extensible de la seva anatomia.