INTERCANVI DE PARELLES

D’entrada, dir-vos que sempre he estat molt unit amb la meva companya, i ens hem entès sempre molt bé, però, és cert, que malgrat la bona relació que hi ha entre els dos, sempre m’ha passat pel cap, intentar algun dia, provar (això sí, amb el degut consentiment de tots els implicats), de realitzar un intercanvi de parelles. Crec que amb gent de confiança com podem ser nosaltres, amb alguna altra parella del mateix tarannà, que també els hi agradi tot tipus d’aventures juganeres, hauríem de poder fer algun dia un intent d’intercanvi, i saber com se’ns dóna això. No és gens estrany avui dia, i fins i tot, pot ser un estímul per a la parella, perquè la relació sigui més forta i duradora i trenqui amb les rutines. Consultada la meva companya doncs, sobre la intenció que m’agradaria fer-m’ho amb una altra i que ella a l’ensems, també s’ho pogués fer, em va respondre positivament, la qual cosa em sorprengué, ja que ni m’ho va caldre argumentar. No vaig necessitar cap mena de maquinació treballada perquè em complagués, tot just, plantejar el tema. Cal dir que la meva perplexitat per haver estat més fàcil del que creia poder convèncer-la, fou majúscula. Va arribar el dia convingut amb l’altra parella amiga, amb qui solem sortir sovint, i vam triar aquesta vegada que fos casa nostra l’escenari de la primera experiència d’intercanvi. Situats convenientment “in situ”, abans d’iniciar-nos en ple joc, la veritat, se’m feia estrany veure com, per primera vegada en ma vida, tindria al davant meu una dona distinta a la de fa molts anys, i que seria aleshores una altra persona qui descobriria totes les meves habilitats. Això em posava a cent, i m’accelerava les pulsacions. Per altra part, vaig veure que quelcom semblant, li passava a la meva companya respecte al seu nou “partener”. Varem passar gairebé tota la nit jugant. Mai havia vist una botifarra tan llarga, fins que, per un cop de sort, em van ploure providencialment un bon grapat de manilles i asos de quasi tots els colls, i vam poder acabar el joc - per golejada- com se sol dir, gràcies a que la parella rival els va donar per “contrar” la darrera manada, sense gaudir de bones cartes. He de dir que, personalment, vaig gaudir molt de la nova experiència. No sé si la meva companya en la vida real, va poder sentir el mateix.

M'AGRADA EXCITAR SENSE CALCES

Em va sorprendre que una nova col•laboradora de Relatsencatala.com (RC)amb el pseudònim de MARYLIN, en la seva estrena amb només dos relats ja hagi arribat al pòdium dels més llegits i comentats, en tan sols uns dies, i m’he permès fer la unió dels dos títols seus, per enunciar aquest

nou relat, que com podreu comprovar és també de temàtica eròtica. Una prova més de què aquest tipus de relats són, amb molta diferència, els més llegits, i per això en sóc assidu de crear-ne gaire bé més que de poesia. Tot i la meva condició de pertànyer al gènere masculí, he de dir que estic totalment d’acord amb el contingut dels escrits de la meva col•lega i del que en ells s’hi dóna a entendre, i que a mi també m’agradaria poder tenir el poder de seducció i excitació que ella provoca als del mateix sexe com el meu. I ho vaig voler intentar, i l’única manera que podia fer-ho era vestint faldilla en una festa particular (però bastant nodrida) de disfresses (sense màscares) que va tenir lloc no fa gaire a casa d’un amic. I l’ocasió, la vaig tenir disfressant-me d’escocès, amb la típica faldilla a quadres, i evidentment, sense res a sota per tal de poder despertar la libido del personal femení de torn, i excitar-lo, adientment, igual com ho indica la Marylin en cadascun dels seus relats. No cal dir, que menys excitar, l’únic que vaig provocar fou la riota de tots i sobre tot, de totes, en anar-me tapant com podia, les vergonyes i mai més ben dit. Què innocentot que vaig ser. Jo pensava que en veure’m les parts penjants i tambalejant-se com una esquella, faria excitar a més d’una noia i que alguna hauria d’anar-se’n tot seguit als lavabos a desfogar-se o simplement a demanar-me un “servei exprés” per apaivagar els fogots que li podria provocar el meu penjoll, que per cert, les continues rialles impediren de que es pogués expandir com fora de desitjar. Resumint, cada vegada estic més convençut que l’art de seduir i d’excitar a través del sexe, és més exclusiu -per no dir únicament-, per part de la dona, i que nosaltres, els mascles, hem de guanyar-nos l’atracció del gènere contrari, amb uns altres tipus d’actituds, preferentment fent ús del nostre cervell, cosa que, en aquesta ocasió no en vaig donar massa prova de tenir-lo ben encertat.