domingo, 6 de noviembre de 2011

NO GUAYO PER CALCES


NO GUANYO PER A CALCES

Ja n’estic tipa. M’agrada ser una dona llançada i ardorosa i fer ús, ara que encara puc, del meu cos que pel que sé, soc l’enveja de moltes de les meves amigues i companyes de la facultat. I per això, quan em ve de gust, no em costa gens de fer caure al primer que se m’apropi amb males (bones) intencions. Sé que tinc un gran poder de seducció, i d’aquí que vesteixi quasi sempre amb minifaldilles (potser un pèl exagerades), que fa que els pobrets mascles que només pensen en desprendre’s de l’energia orgànica que posseeixen continguda, els hi ho facilito de bona manera. Ara bé, tot i reconèixer que sóc impulsiva i que m’excita moltíssim que el company de torn encara ho sigui més, no admeto que se’m llancin a sobre i que el primer que se’ls ocorri sigui arrancar-me de soca-rel tots els botons de la brusa i d’una batzacada m’estripin les calces. Com he de sortir jo vestida normal després al carrer? Fins ara, duia sempre (com tota noia previnguda) a la bossa, uns quants preservatius per si de cas, però, davant les persistents, brusques i voluptuoses trobades que tinc, em caldrà a més, dur sempre unes calcetes de recanvi, i agulla i fil, per cosir els botons escarriats. De tanques per als sostenidors ja no me’n calen perquè fa temps que he desistit de posar-me’n perquè era la peça més propensa a ser destrossada per la impaciència coital. A més, sé que quan endevinen i veuen com se’m mouen els pits lliurement, els fa excitar en gran mesura i propicia l’espontaneïtat sexual al primer lloc adient que se’ns presti. Darrerament però, ja n'estic tipa. No guanyo per a calces.

No hay comentarios:

Publicar un comentario