INTERCANVI DE PARELLES

D’entrada, dir-vos que sempre he estat molt unit amb la meva companya, i ens hem entès sempre molt bé, però, és cert, que malgrat la bona relació que hi ha entre els dos, sempre m’ha passat pel cap, intentar algun dia, provar (això sí, amb el degut consentiment de tots els implicats), de realitzar un intercanvi de parelles. Crec que amb gent de confiança com podem ser nosaltres, amb alguna altra parella del mateix tarannà, que també els hi agradi tot tipus d’aventures juganeres, hauríem de poder fer algun dia un intent d’intercanvi, i saber com se’ns dóna això. No és gens estrany avui dia, i fins i tot, pot ser un estímul per a la parella, perquè la relació sigui més forta i duradora i trenqui amb les rutines. Consultada la meva companya doncs, sobre la intenció que m’agradaria fer-m’ho amb una altra i que ella a l’ensems, també s’ho pogués fer, em va respondre positivament, la qual cosa em sorprengué, ja que ni m’ho va caldre argumentar. No vaig necessitar cap mena de maquinació treballada perquè em complagués, tot just, plantejar el tema. Cal dir que la meva perplexitat per haver estat més fàcil del que creia poder convèncer-la, fou majúscula. Va arribar el dia convingut amb l’altra parella amiga, amb qui solem sortir sovint, i vam triar aquesta vegada que fos casa nostra l’escenari de la primera experiència d’intercanvi. Situats convenientment “in situ”, abans d’iniciar-nos en ple joc, la veritat, se’m feia estrany veure com, per primera vegada en ma vida, tindria al davant meu una dona distinta a la de fa molts anys, i que seria aleshores una altra persona qui descobriria totes les meves habilitats. Això em posava a cent, i m’accelerava les pulsacions. Per altra part, vaig veure que quelcom semblant, li passava a la meva companya respecte al seu nou “partener”. Varem passar gairebé tota la nit jugant. Mai havia vist una botifarra tan llarga, fins que, per un cop de sort, em van ploure providencialment un bon grapat de manilles i asos de quasi tots els colls, i vam poder acabar el joc - per golejada- com se sol dir, gràcies a que la parella rival els va donar per “contrar” la darrera manada, sense gaudir de bones cartes. He de dir que, personalment, vaig gaudir molt de la nova experiència. No sé si la meva companya en la vida real, va poder sentir el mateix.