ESTIC FOTUT !

La meva companya estava fotuda i necessitava fotre un altre cop un treball informatitzat molt fotut i em fotia pressions perquè li fotés jo, perquè em considerava ser més expert que ella en fotre treballs fotuts informàtics. No et fot?. Ella que està acostumada a fotre'n pels descosits!

M'havia doncs fotut fer un treball fotut al PC. Resultà que jo aquell dia també em trobava bastant fotut. Tot i així , i estant fotut com estava, aquest cop no li he pogut fotre com volia que li fotés o com solia fotre-li de tant en tant quan ella es trobava fotuda. Però sí que al seu lloc, enlloc de fotre el treball en qüestió, foto el present escrit, que per cert, crec que està molt mal fotut. I fotre'l m'ha fotut encara mé ben fotut, i tot, perquè el fotut ratolí m'ha fotut una mala passada, en fotre'm enlaire un important arxiu que tenia fotut a l'escriptori, i no he sabut on coi s'ha fotut finalment dit arxiu ,i a més, el PC sembla que també hagi volgut fotre'm, com si volgués fotre el camp. I d'aquesta jo (com no podria ser d'altre manera) emprenyat, me l'he fotut de sobre tot fotent-lo contra la paret.

Em fotria molt però que després de tot plegat, ara la meva encara fotuda sòcia, en enterar-se de què li he fotut amb el seu PC , s'exclamés amb un: "No fotis que has fotut el meu PC"? I pel que a mi respecta, a part de fotre-li el disgust més fotut de sa vida, acabi ella per fotre'm al carrer tot dient-me: Fes-te fotre ! I així no poder-li ja fotre més treballs fotuts com aquest que no li vaig saber fotre, a part, és clar, de no fotre-li altres cosetes ...., ben fotudes com solc de tant en tant fotre-li. Ja m'enteneu, oi? o, us ho he de fotre més clar? !Què fotuts que sou!

Si de fet em fot això, sí que llavors podré dir en propietat: !Que fotut que estic!

Ai senyor... Doncs, què hi fotrem? Sabeu què us dic?, No puc més i em foto al llit.

ESAET·PERTS

Al bell mig del local, una tarima rodona amb una chaise-longue folrada de vellut roig i una bossa a la vora. A la sala asseguts, únicament homes. Les quatre noies que s'hi veien passejant-se amunt i avall, eren les cambreres. Arribada l'hora anunciada de l'espectacle s'enfosquí de cop la platea.Un únic focus situà el cercle lúminic a un extrem dret de la tarima central on s'hi dirigí, tota coqueta una noia d'aparença jovenívola completament nua. D'entrada l'espectacle ho semblava més la cara de badocs, babaus i d'ulls desorbitats que oferien la majoria d'assistents, que no pas les suaus contorsions que venia desenvolupant aquella jove artista fins que s'assegué. La música, evidentment, la més suggestiva i escaient per a l'ocasió i que convidava a exaltar notablement la líbido

Per a sorpresa de tots, la protagonista s'aixecà d'on es trobava i -com si d'un joc de màgia es tractés- va treure's de la bossa la calceta d'un preciós tanga daurat que posa fi a la visió del parrús arrissat d'aquella jove striper, mentre donà dues voltes per a que tothom pogués observar-la. Uns quants girs més sobre sí mateixa per a bon gaudi del públic exigent de poder continuar amb la visió d'aquella noia nua però ja sense la xona visible.

Cop seguit, es tragué de la mateixa bossa, un parell de mitges negres. Poc a poc amb gestos insinuosos i al ritme adient de la peça musical , se les anava col·locant a cadascuna de les seves estilitzades extremitats. El públic restà estranyat, però seguia atent la funció. La noia feu quatre passe més enllà tot exhibint-se i tornà al lloc d'origen. Tragué de la bossa uns guants llargs, d'aquests que arriben a mig braç, i igualment com va fer amb les cames, ho va fer amb les dues extremitats superiors. Unes altres passes d'un costat a l'altre tot remenant-se al compàs de la mateixa música excitant. El públic, encuriosit per a veure que podia donar de sí aquell espectacle. Una ajupida més de l'estriper -en la que novament la llei de la gravetat , li va fer pronunciar desmesuradament la verticalitat forçada dels seus atributs pectorals- feu que recollís en aquesta ocasió per a col·locar-se'ls tot seguit, uns sostenidors adequats anatòmicament als seus esvelts pits. Una altra petita desfilada i tornà a la bossa. Un minivestidet cobrí gairebé la resta de pell del cos femení que restava al descobert. Finalment, en intuir-se ja l'acabament de la melodia que l'acompanyà durant el petit xou, baixà de l'esmentada tarima i amb el mateix ritme en que aparegué a l'escenari, se n'anà vers els vestuaris. L'enuig general del públic fou unànime i alguns dels assistents exigiren la devolució de l'entrada per estafa i presa de pèl, atès sobre tot, per l'anomenada trajectòria de la famosa jove artista del món vodevilesc que feia preveure un dels millors espectacles eròtics del moment.

Pobres incauts! No se n'adonaren del títol de l'espectacle, on la bella artista en qüestió, complí fil per randa l'enunciat.

COLORS SENSUALS, PROHIBITS

Una vegada volia redactar un conte sobre els colors.

Un conte, per cert, molt verd que tractava sobre un princep blau vestit de lila que sempre duia una flor a la mà de color rosa i que aspirava de continu rebre els favors d'una sensual dama bruna.

Tot això, ho vaig fer en un dia gris, on el cel no permetia albirar ni una escletxa d'atzur lliure, tot era moreu en la nuvolada.

El volia escriure amb ploma daurada de tinta turquesa sobre cel·lulosa beig amb ribets de color granat. En aquest conte, no s'incloia però el groc, malgrat hi figuri per excusar-lo.

Però com en aquesta història, el protagonista de carnació pàl·lida rebia una estrepitosa carabassa per part de la dama, també empal·lidida malgrat l'origen de la seva fuliginosa pell i atès sobre tot, el contingut del relat, que posava els sentits al roig viu, a part de què contenia un marró de tal consideració, no se'm va permetre finalment dur-lo a publicació

Per tot això doncs, sento que tot plegat quedés en un paper en blanc i no us hagi pogut ni tan sols contar-vos-ho

Estic negre ja de tanta censura arreu.

RES SEMBLAVA SER REALITAT

Em dic PRIM GROS. Una vegada vaig INTENTAR DESSISTIR de l'actual vida monòtona. Volia ENLLUERNAR a una habitual i ENFOSQUIDA amiga de dubtosa reputació nascuda sota el signe de VERGE.
Un DIA ja de NIT, volent adquirir un vehicle esportiu PRIMERA marca, SEGONA mà, TERCER intent, vàrem anar a un CENTRE ALLUNYAT de la ciutat. Allí vaig decidir-me per un cotxe de la marca OCASIÓN.
El preu REBAIXAT era ELEVAT. En demanar al concessionari que em baixés més el preu, va optar per BAIXAR-me el cartell a l'ALÇADA del TERRA que era de FUSTA, sense però modificar-ne la quantitat, obviament. Finalment després d'un ESTIRA i ARRONSA, vaig acceptar i el pagament forçosament en METÀL·LIC fou fet amb moneda PAPER. Vaig agafar un SOBRE de SOTA una taula i li vaig posar els diners.
En tota l'estona de l'acte de COMPRA-VENDA, m'hi seguia acompanyant l'"amiga" de LLOGUER. El vehicle triat restava a l'INTERIOR d'un pati EXTERIOR. Tenia una matrícula CAPiCUA. Un cop OBERTA la TANCA de l'auto, la meva jove acompanyant i jo vàrem voler provar l'HORITZONTALITAT dels seients VERTICALS per conèixer llur comoditat. Ens auguràvem en un FUTUR ja PRESENT, plàcides vetllades. Abans de posar-nos en ruta tot SORTINT vàrem ENTRAR a la gestoria que era propera.
Ja en ruta, PUJAREM la BAIXADA de la VALL per arribar al CIM. Un cop a DALT, contemplarem a BAIX tot el panorama nocturn. Vam estacionar-nos enfront d'una PARADA-MÒBIL de llaminadures que estava a punt de tancar. Aconseguirem SUMAR totes les RESTES de gènere que els hi quedava. L'adquisicó fou finalment dos GELATS quasi CALENTS de tan MALBÉ que tenien la mercaderia.
En plena CARRERA vam fer STOP en el primer Motel que ens venia de pas. Les habitacions RECTANGULARS tenien un preu REDÓ. La CLAU era de TARJETA, com és moda ara. Però la gestió d'haver de pagar per AVANÇAT va RETARDAR la il·lusió de la vetllada que es prometia imminent. No obstant això i abans del frenètic esdeveniment que s'endevinava ja PROPER, s'ALLUNYÀ de moment perquè vam poder VEURE com podíem BEURE a dojo abans d'entrar en acció.
Copa DAVANT copa, Brindis DARRERE brindis, i "Chin-Chin" per AQUÍ i "Chin-Chin" per ALLÀ, fins que el RIURE es tornà PLORS de tanta barreja i quantitat engolida. La noia va PERDRE el coneixement i jo em vaig GUANYAR un ensurt dels mes grossos. L'HOSPITAL més a prop, era una CLÍNICA, però què importava al CAP i a la FI. Total SUMAT?: NO RES !

Reconeixent-me doncs, mereixedor del més gran FRACÀS d'aquella aventura, fugí ràpidament per on hi deia ÈXIT.
I així s'ACABÀ l'INICI de la meva LLUÏDA FRUSTADA peripècia.