miércoles, 2 de septiembre de 2009

RES SEMBLAVA SER REALITAT

Em dic PRIM GROS. Una vegada vaig INTENTAR DESSISTIR de l'actual vida monòtona. Volia ENLLUERNAR a una habitual i ENFOSQUIDA amiga de dubtosa reputació nascuda sota el signe de VERGE.
Un DIA ja de NIT, volent adquirir un vehicle esportiu PRIMERA marca, SEGONA mà, TERCER intent, vàrem anar a un CENTRE ALLUNYAT de la ciutat. Allí vaig decidir-me per un cotxe de la marca OCASIÓN.
El preu REBAIXAT era ELEVAT. En demanar al concessionari que em baixés més el preu, va optar per BAIXAR-me el cartell a l'ALÇADA del TERRA que era de FUSTA, sense però modificar-ne la quantitat, obviament. Finalment després d'un ESTIRA i ARRONSA, vaig acceptar i el pagament forçosament en METÀL·LIC fou fet amb moneda PAPER. Vaig agafar un SOBRE de SOTA una taula i li vaig posar els diners.
En tota l'estona de l'acte de COMPRA-VENDA, m'hi seguia acompanyant l'"amiga" de LLOGUER. El vehicle triat restava a l'INTERIOR d'un pati EXTERIOR. Tenia una matrícula CAPiCUA. Un cop OBERTA la TANCA de l'auto, la meva jove acompanyant i jo vàrem voler provar l'HORITZONTALITAT dels seients VERTICALS per conèixer llur comoditat. Ens auguràvem en un FUTUR ja PRESENT, plàcides vetllades. Abans de posar-nos en ruta tot SORTINT vàrem ENTRAR a la gestoria que era propera.
Ja en ruta, PUJAREM la BAIXADA de la VALL per arribar al CIM. Un cop a DALT, contemplarem a BAIX tot el panorama nocturn. Vam estacionar-nos enfront d'una PARADA-MÒBIL de llaminadures que estava a punt de tancar. Aconseguirem SUMAR totes les RESTES de gènere que els hi quedava. L'adquisicó fou finalment dos GELATS quasi CALENTS de tan MALBÉ que tenien la mercaderia.
En plena CARRERA vam fer STOP en el primer Motel que ens venia de pas. Les habitacions RECTANGULARS tenien un preu REDÓ. La CLAU era de TARJETA, com és moda ara. Però la gestió d'haver de pagar per AVANÇAT va RETARDAR la il·lusió de la vetllada que es prometia imminent. No obstant això i abans del frenètic esdeveniment que s'endevinava ja PROPER, s'ALLUNYÀ de moment perquè vam poder VEURE com podíem BEURE a dojo abans d'entrar en acció.
Copa DAVANT copa, Brindis DARRERE brindis, i "Chin-Chin" per AQUÍ i "Chin-Chin" per ALLÀ, fins que el RIURE es tornà PLORS de tanta barreja i quantitat engolida. La noia va PERDRE el coneixement i jo em vaig GUANYAR un ensurt dels mes grossos. L'HOSPITAL més a prop, era una CLÍNICA, però què importava al CAP i a la FI. Total SUMAT?: NO RES !

Reconeixent-me doncs, mereixedor del més gran FRACÀS d'aquella aventura, fugí ràpidament per on hi deia ÈXIT.
I així s'ACABÀ l'INICI de la meva LLUÏDA FRUSTADA peripècia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario