Relats amb prosa ERÒTICS i d'HUMOR de Jaumedelleida

NO GUAYO PER CALCES

2011-11-06T10:43:00.000-08:00

NO GUANYO PER A CALCES

Ja n’estic tipa. M’agrada ser una dona llançada i ardorosa i fer ús, ara que encara puc, del meu cos que pel que sé, soc l’enveja de moltes de les meves amigues i companyes de la facultat. I per això, quan em ve de gust, no em costa gens de fer caure al primer que se m’apropi amb males (bones) intencions. Sé que tinc un gran poder de seducció, i d’aquí que vesteixi quasi sempre amb minifaldilles (potser un pèl exagerades), que fa que els pobrets mascles que només pensen en desprendre’s de l’energia orgànica que posseeixen continguda, els hi ho facilito de bona manera. Ara bé, tot i reconèixer que sóc impulsiva i que m’excita moltíssim que el company de torn encara ho sigui més, no admeto que se’m llancin a sobre i que el primer que se’ls ocorri sigui arrancar-me de soca-rel tots els botons de la brusa i d’una batzacada m’estripin les calces. Com he de sortir jo vestida normal després al carrer? Fins ara, duia sempre (com tota noia previnguda) a la bossa, uns quants preservatius per si de cas, però, davant les persistents, brusques i voluptuoses trobades que tinc, em caldrà a més, dur sempre unes calcetes de recanvi, i agulla i fil, per cosir els botons escarriats. De tanques per als sostenidors ja no me’n calen perquè fa temps que he desistit de posar-me’n perquè era la peça més propensa a ser destrossada per la impaciència coital. A més, sé que quan endevinen i veuen com se’m mouen els pits lliurement, els fa excitar en gran mesura i propicia l’espontaneïtat sexual al primer lloc adient que se’ns presti. Darrerament però, ja n'estic tipa. No guanyo per a calces.

Amb MINI, sense CALCES i amb les CAMES OBERTES

2011-04-13T02:26:00.000-07:00

S'apropava la cita i mai havia estat tan nerviosa. Aquesta vegada volia ser la guanyadora entre les seves contrincants i va voler recórrer a la imaginació per tal de donar la talla.

Com sempre, dubtava de quina roba usar per a l'ocasió i es dirigí a l'estanteria on hi guardava la de la temporada que s'inicià puntualment i que la climatologia ja anuncià de forma premonitòria uns dies ençà.

Estengué damunt d'un taulell tota una col·lecció de jerseis i faldilles, de les quals, predominaven amb notorietat, com sempre era usual en ella, les minifaldilles. Aquesta vegada, intencionadament ja va voler prescindir d'entrada, de qualsevol peça de roba interior. Ni sostenidors, ni calces, ni tampoc mitges, pensà. Total per a què? Si al cap i a la fi no l'ajudarien gens i de pas més aviat li serien un destorb a l'hora d'acudir a l'acte on tenia previst arribar puntualment i pel qual, feia estona que ja s'hi preparava de forma apressurada.

La primera peça a col·locar fou un jersei completament arrapat que deixava entreveure, la prominència d'uns mugronets ben eixerits, i tot just després, en haver decidit obviar les calcetes, li tocà d'anar al seu destí, una exagerada minifaldilla texana de color blau trencat a la pedra. Finalment només li va caldre fer lluir les estabilitzades cames i dubtant de com col·locar-les, determinà que la millor forma seria ben escarranxades però d'una elegància exquisida i digna i d'una feminitat plena que despertessin la libido dels més imaginadors. No cal dir que el maniquí en qüestió, li va lluir com mai hagués pogut preveure i va ser l'objecte de més consideració per part del jurat d'aparadors.

Jaumedelleida

AUTODEGUSTACIÓ CONDUÏDA

2011-04-12T02:57:00.000-07:00

AUTODEGUSTACIÓ CONDUÏDA

Feia només mitja hora que havien fet l’amor i ell ja estava endinsat dins dels seus habituals somnis profunds, on el seu respirar feia presagiar uns lleugers roncs, als quals, ella molt s’hi havia acostumat ja i no li impossibilitaven pas de poder dormir. Però aquella nit, tot i haver realitzat l’acte sexual plenament satisfactori, (gairebé com sempre, llevat dels actes orals de posició invertida) semblava l’hauria d’haver deixat també extenuada, i aquesta vegada no fou el cas. En veure’s doncs desvetllada del tot, es va quedar embaladida mirant-se el cos nu del seu company i molt en concret, els seus genitals, mostrant-li completament flàccid i encongit el seu atractiu membre. Adés l’anava contemplant, no va poder frenar un lleuger somriure burleta, mentre arribava a la següent conclusió: “sembla estrany no?, que una cosa tan esquifida, fofa, fluixa, esdevingui per moments, només amb una petita insinuació, un suau contacte o carícia sensual i res més, una protuberància exageradament ferma, engrandida, dura, rogenca, amb un visible desafiament de potència continguda?. Quina cosa més curiosa oi que els hi passa als mascles? i quin gran poder se’ns ha atorgat al gènere femení per fer-lo créixer tan fàcilment”, s’anava repetint mentalment. “Doncs mira!, ves per on, avui més que mai me’l vull fer valdre aquest poder i a més, amb sorpresa inclosa”, pensà de manera maliciosa. Dit i fet. Amb la màxima cautela possible per tal de no despertar-lo sobtadament, s’anà adequant a la postura pretesa i amb molt de reserva començà amb una apurada suavitat que a penes arribava al contacte, fer-li amb les puntes i ungles dels dits, unes lleugeres pessigolles a les zones més sensibles i erògenes com són tota la part del perineu i els testicles, i així a poc a poc, anar veient com els delicats estímuls, anaven donant el seu fruit i feien engrescar aquell membre fins aleshores completament negat a la mínima voluptuositat. Ella, estava segura que si el seu col•lega sexual, dormit com estava, comencés a prendre consciència de que alguna alteració física en la zona més estimada del seu cos, se li començava a alterar, segur que inconscientment ho atribuiria al record del recent coit realitzat estona abans i no el faria pas despertar això. Al cap ja de molt poca estona, culminat ben bé el procés erèctil, la dona no dubtà gens en posicionar-se de forma tal, que col•locà directament el seu borrissol als llavis del seu company, a la fi de què això l’esperonés i el fes desvetllar suficientment com per comprendre que se li estava oferint una nova realització de sexe, si bé en aquesta ocasió, amb els cossos invertits, com reiteradament sempre l’hi demanava. Ell, que, sorprenentment, no li va caldre endevinar la posició en què es trobaven col•locats anatòmicament els dos cossatges, no dubtà gens a iniciar petites envestides bucals fent anar la llengua a tort i a dret per aquella àrea tan femenina i humida alhora. I això últim sí que d’entrada li estranyà, fins a tal punt que li digué a la seva parella: “Com pot ser que estiguis tan humida ja si tot just estem iniciant el joc?”, a la qual cosa, ella li respongué: “no tota la humitat l’he generat jo. No sé si te’n recordaràs que tot just fa mitja hora que m’has penetrat, has ejaculat dintre meu i això tan humit que ara notes, encara és obra teva”.>“Agggggss! quin fàstic”, respongué ell tot seguit, traient-se del damunt com va poder, el cos de la seva companya, la qual, aquesta vegada sentint-se ja guanyadora del combat sexual, li respongué: “Per què doncs, sempre insisteixes i vols que jo m’ho hagi d’engolir–ho tot cada vegada que te la mamo o fem l’amor capgirats, quan saps que a mi em repugna tant com a tu ara?”.No hi va haver cap més comentari al respecte i des d’aleshores doncs, quan s’escaiguin les fel•lacions i actes sexuals capgirats, segur que arribaran a un acord respecte a l’elecció de com s’ha d’acabar l’erecció.

2011-03-10T14:53:00.000-08:00

CALCES, MINIFALDILLES, COLORS

A la majoria dels homes els hi desperta més la libido la imatge d'unes cames nues i esveltes, que llueixen per sota d'una minifaldilla, que no pas la visió d'un cos sencer femení i completament nu.

Pensar que dues extremitats es mostren al natural convergint vers a un punt d'unió, on una simple peça de roba, normalment petita i agosarada, amaga el tresor més preuat per l'instint masculí, fa que el conscient, subconscient i altres factors sensuals i hormonals dels del gènere masculí, no tinguin altre obsessió que intentar cada vegada que es presenti l'ocasió, vèncer el repte de poder descobrir el colors de les calcetes de torn i pensar en allò que s'hi amaga al darrera.

Recordo molt bé un cas proper, quan la Marta, -una companya dels bons temps d'institut- em feia (ens feia a tots) anar de corcoll per l'extremada mesura minvada de les seves faldilles que un dia si, dia també, duia posades, i que, asseguda al seu pupitre, havia de deixar entreveure per força i sense cap mena d'esforç ni astúcia, el color de la seva peça de roba més íntima.

Un dels professors (per a més inri, d'Ètica) molt sovint, veiem com s'absentava de classe mentre fèiem redacció, molt certament i suposada, per deixar en estat relaxat una petita part del seu cos, que es deuria alterar cada vegada que l'alumna, de forma maliciosament i aparentment voluntària, li oferia la visió d'aquell angle amb els constants moviments alternatius d'obertura i tancament de cames.

Tanta era l'assiduïtat que es va poder adonar ja només en els primers mesos del curs, que els colors de les seves calcetes variaven segons el dia de la setmana i sempre amb el mateix ordre, sense però que mai hi aparegués el color lila i blau, i això li estranyava.

Intuint que aquesta regularitat obeïa, sens dubte, a alguna prescripció d'algun ritual de l'horòscop, o millor encara, d'alguna llei extreta de la metafísica, (ateses les idees en que ella se solia expressar), li picà la curiositat de saber quins colors deuria dur els caps de setmana, si bé això, per coincidir sempre en dies lectius, no li era possible indagar-ho. Pensà doncs, que es quedaria sempre amb el dubte.

Casualment un dissabte, mentre prenia un vermut i llegia el diari al bell mig de la plaça, veié que al seu davant s'hi estava asseguda la Marta (com sempre amb minifaldilla) i dues amigues seves. Per fi, va poder pensar que al més mínim moviment de cames que fes, ja podria satisfer la seva curiositat de saber quin color tocaria aquell dia en caure en dissabte. En notar ella la presència del seu profe, no va dubtar gens de fer-li un petit somriure, com a galant i protocol·lària salutació, per, cop seguit, tot i no deixar la conversa amb les seves amiguetes, fer-li un encreuament de cames ben generós i explícit. Els ulls del professor, es dirigiren instantàniament vers a una sola direcció. Però ai, quina desil·lusió la seva i quin desengany que tingué. Aquell dissabte la Marta no duia calces.

No cal dir però, que l'absència del color que tan neguitosament pretenia descobrir, fou generosament compensada per una insperada foscor, que l'obligà de seguida a haver d'abonar la consumició i fugir ràpidament cap a casa per fer disminuir com fos, la part més extensible de la seva anatomia.

VIRGO INFIDELIS

2011-02-22T11:09:00.000-08:00

VIRGO INFIDELIS
Ell, seguint la tradició familiar d’una banda, i per no desobeir, per l’altra, el tarannà i les directrius recomanades per l’”Obra” (a la qual pertanyia i n’era membre honorari), intentà per damunt de tot, convèncer a la seva promesa que calia seguir amb el seu virginal nuviatge i provar, de totes totes, arribar purs al sagrament del matrimoni. Ella que era tot passió i un volcà latent en espera de la força o guspira sensual que la fes esclatar, s’hi negava a resistir però atenent el futur prometedor que suposava poder formar part algun dia del clan familiar del seu promès, s’esforçava i se les desitjava per no cedir en la temptació de fer-lo caure cada vegada que rebia del seu xicot alguna acaricia, besos o gestos generadors i engrescadors de la libido.
Acabada la carrera, i per aconseguir el grau d’excel•lència universitària, ell es veié obligat a fer un màster de llarga durada a l’estranger i conseqüentment a distanciar-se temporalment de la seva promesa. Un cop acabat l’esmentat complement universitari però, només arribar fixarien a corre-cuita la data de casament. En la seva partença, ell no dissimulà el neguit per retornar el més aviat possible i així, tot friseta, poder gaudir de l’acte més preciós que havia desitjat mai: casar-se i poder-se entregar finalment a la noia més bella i galana que havia conegut i que estimava amb tan deliri, sobre tot, per la promesa que li feu d’arribar intacta sexualment, fins l’ acte amorós de la nit de noces. Ella, que no estava disposada a reprimir el seu cos que demanava constantment marxa, li prometé al moment del comiat, que sense fer una vida monàstica, es comportaria com una jove contemporània amb el ben entès, això sí, que la part més femenina del seu cos se la reservaria integrament per al seu estimat per quan poguessin estar units en matrimoni. Una mica a desgrat, però entenent que no podia obligar-la a recloure’s tant de temps a casa, li recomanà que es portés bé i sobre tot, que no perdés aquell tresor que volia trobar immaculat el dia que la pogués posseir .
En absència de la companyia masculina habitual, les hormones femenines de la nostra protagonista, no pogueren resistir tan d’aguant i els barons que solien voltar-la varen poder anar descobrint a poc a poc les fogositats de la noia en qüestió.
Passat el temps adient, arribà finalment la nit de noces, i com solia ser habitual en d’altres mentalitats , (per a nosaltres retrògrades i ja superades per sort), tot succeí com manaven els rituals d’aleshores. La desfloració de la donzella tingué lloc de la manera més delicada, emotiva i plàcida al gust d’ambdós protagonistes. Ella satisfeta del tot, i ell, més encara per la prova fefaent que li demostrà en haver estar l’home que li va fer perdre la virginitat. Després d’acariciar-se a plaer durant tota la nit i anant en recerca del coneixement mutu dels respectius cossos, ell descobrí ocularment i amb el tacte digital el pòdex femení (altrament dit paner o cul) i notà que el seu esfínter anal restava lleugerament dilatat, i en preguntar-li la causa d’aquella obertura excessiva i anòmala, apressadament i de manera sorneguera li va indicar que era fruit d’haver tingut darrerament unes quantes hemorroides però que això, no aniria ja a més. Exhaustes de tant fer l’amor, volgueren finalment restar abraçats fins que els vencés la son, no sense que ella li recordés per enèsima vegada, i ara ho podia fer a cau d’orella, la frase que tant li reiterà mentre ell restava absent: “Per davant de tot, verge fins al matrimoni”, subratllant amb èmfasi “davant”, i silenciant, òbviament, el seu antònim.

M'AGRADA FER-HO A SOLES

2009-11-08T06:22:00.000-08:00

Feia poca estona que estava sol a la meva habitació, amb la porta ben tancada per evitar qualsevol intromissió no volguda i inesperada dels meus progenitors i poder així, restar ben traquil pel que a continuació desitjava fer amb tota l’ànsia i frissença d’aquest món. La teva foto espectacular i agosarada, lluïa com sempre damunt la taula, i els meus ulls dirigits fixament al contingut d'aquell marc d'argent. Tot just asseure'm, vaig notar-me com l’instrument em demanava a crits ser tret vers l’exterior del seu actual habitacle tèxtil. En sentir-me la pressió que m’ocasionava degut a la seva posició, encara me’n va fer agafar més ganes d'iniciar l'acció. Amb la delicadesa habitual que requereix aquest acte, vaig anar-me introduint poc a poc la mà a través de l’obertura dels meus pantalons, perquè aquella massa cilindrica es veiés alliberada del tot. Vaig fer els moviments manuals adients per a desenfundar-la, vaig agafar a correcuita el primer paper net on aniria a parar el seu humit i inequívoc missatge i quan ja no podia més, després de comprovar la generosa capacitat que intuitivament denotava aquella càrrega ansiosa de sortir del seu recipient, vaig gaudir obligant-la a extraure del seu interior la quantitat de líquid suficient com per notar el goig de plasmar des de la seva punta el millor dels plaers literaris: “T’estimo”

Mai havia pensat que la ploma estilogràfica daurada Montblanc que em vas regalar, em donaria tanta satisfacció de transmetre’t, per escrit, els meus sentiments.

ESTIC FOTUT !

2009-09-16T05:45:00.000-07:00

La meva companya estava fotuda i necessitava fotre un altre cop un treball informatitzat molt fotut i em fotia pressions perquè li fotés jo, perquè em considerava ser més expert que ella en fotre treballs fotuts informàtics. No et fot?. Ella que està acostumada a fotre'n pels descosits!

M'havia doncs fotut fer un treball fotut al PC. Resultà que jo aquell dia també em trobava bastant fotut. Tot i així , i estant fotut com estava, aquest cop no li he pogut fotre com volia que li fotés o com solia fotre-li de tant en tant quan ella es trobava fotuda. Però sí que al seu lloc, enlloc de fotre el treball en qüestió, foto el present escrit, que per cert, crec que està molt mal fotut. I fotre'l m'ha fotut encara mé ben fotut, i tot, perquè el fotut ratolí m'ha fotut una mala passada, en fotre'm enlaire un important arxiu que tenia fotut a l'escriptori, i no he sabut on coi s'ha fotut finalment dit arxiu ,i a més, el PC sembla que també hagi volgut fotre'm, com si volgués fotre el camp. I d'aquesta jo (com no podria ser d'altre manera) emprenyat, me l'he fotut de sobre tot fotent-lo contra la paret.

Em fotria molt però que després de tot plegat, ara la meva encara fotuda sòcia, en enterar-se de què li he fotut amb el seu PC , s'exclamés amb un: "No fotis que has fotut el meu PC"? I pel que a mi respecta, a part de fotre-li el disgust més fotut de sa vida, acabi ella per fotre'm al carrer tot dient-me: Fes-te fotre ! I així no poder-li ja fotre més treballs fotuts com aquest que no li vaig saber fotre, a part, és clar, de no fotre-li altres cosetes ...., ben fotudes com solc de tant en tant fotre-li. Ja m'enteneu, oi? o, us ho he de fotre més clar? !Què fotuts que sou!

Si de fet em fot això, sí que llavors podré dir en propietat: !Que fotut que estic!

Ai senyor... Doncs, què hi fotrem? Sabeu què us dic?, No puc més i em foto al llit.

ESAET·PERTS

2009-09-04T07:51:00.000-07:00

Al bell mig del local, una tarima rodona amb una chaise-longue folrada de vellut roig i una bossa a la vora. A la sala asseguts, únicament homes. Les quatre noies que s'hi veien passejant-se amunt i avall, eren les cambreres. Arribada l'hora anunciada de l'espectacle s'enfosquí de cop la platea.Un únic focus situà el cercle lúminic a un extrem dret de la tarima central on s'hi dirigí, tota coqueta una noia d'aparença jovenívola completament nua. D'entrada l'espectacle ho semblava més la cara de badocs, babaus i d'ulls desorbitats que oferien la majoria d'assistents, que no pas les suaus contorsions que venia desenvolupant aquella jove artista fins que s'assegué. La música, evidentment, la més suggestiva i escaient per a l'ocasió i que convidava a exaltar notablement la líbido

Per a sorpresa de tots, la protagonista s'aixecà d'on es trobava i -com si d'un joc de màgia es tractés- va treure's de la bossa la calceta d'un preciós tanga daurat que posa fi a la visió del parrús arrissat d'aquella jove striper, mentre donà dues voltes per a que tothom pogués observar-la. Uns quants girs més sobre sí mateixa per a bon gaudi del públic exigent de poder continuar amb la visió d'aquella noia nua però ja sense la xona visible.

Cop seguit, es tragué de la mateixa bossa, un parell de mitges negres. Poc a poc amb gestos insinuosos i al ritme adient de la peça musical , se les anava col·locant a cadascuna de les seves estilitzades extremitats. El públic restà estranyat, però seguia atent la funció. La noia feu quatre passe més enllà tot exhibint-se i tornà al lloc d'origen. Tragué de la bossa uns guants llargs, d'aquests que arriben a mig braç, i igualment com va fer amb les cames, ho va fer amb les dues extremitats superiors. Unes altres passes d'un costat a l'altre tot remenant-se al compàs de la mateixa música excitant. El públic, encuriosit per a veure que podia donar de sí aquell espectacle. Una ajupida més de l'estriper -en la que novament la llei de la gravetat , li va fer pronunciar desmesuradament la verticalitat forçada dels seus atributs pectorals- feu que recollís en aquesta ocasió per a col·locar-se'ls tot seguit, uns sostenidors adequats anatòmicament als seus esvelts pits. Una altra petita desfilada i tornà a la bossa. Un minivestidet cobrí gairebé la resta de pell del cos femení que restava al descobert. Finalment, en intuir-se ja l'acabament de la melodia que l'acompanyà durant el petit xou, baixà de l'esmentada tarima i amb el mateix ritme en que aparegué a l'escenari, se n'anà vers els vestuaris. L'enuig general del públic fou unànime i alguns dels assistents exigiren la devolució de l'entrada per estafa i presa de pèl, atès sobre tot, per l'anomenada trajectòria de la famosa jove artista del món vodevilesc que feia preveure un dels millors espectacles eròtics del moment.

Pobres incauts! No se n'adonaren del títol de l'espectacle, on la bella artista en qüestió, complí fil per randa l'enunciat.

COLORS SENSUALS, PROHIBITS

2009-09-03T07:40:00.000-07:00

Una vegada volia redactar un conte sobre els colors.

Un conte, per cert, molt verd que tractava sobre un princep blau vestit de lila que sempre duia una flor a la mà de color rosa i que aspirava de continu rebre els favors d'una sensual dama bruna.

Tot això, ho vaig fer en un dia gris, on el cel no permetia albirar ni una escletxa d'atzur lliure, tot era moreu en la nuvolada.

El volia escriure amb ploma daurada de tinta turquesa sobre cel·lulosa beig amb ribets de color granat. En aquest conte, no s'incloia però el groc, malgrat hi figuri per excusar-lo.

Però com en aquesta història, el protagonista de carnació pàl·lida rebia una estrepitosa carabassa per part de la dama, també empal·lidida malgrat l'origen de la seva fuliginosa pell i atès sobre tot, el contingut del relat, que posava els sentits al roig viu, a part de què contenia un marró de tal consideració, no se'm va permetre finalment dur-lo a publicació

Per tot això doncs, sento que tot plegat quedés en un paper en blanc i no us hagi pogut ni tan sols contar-vos-ho

Estic negre ja de tanta censura arreu.

RES SEMBLAVA SER REALITAT

2009-09-02T08:07:00.000-07:00

Em dic PRIM GROS. Una vegada vaig INTENTAR DESSISTIR de l'actual vida monòtona. Volia ENLLUERNAR a una habitual i ENFOSQUIDA amiga de dubtosa reputació nascuda sota el signe de VERGE.
Un DIA ja de NIT, volent adquirir un vehicle esportiu PRIMERA marca, SEGONA mà, TERCER intent, vàrem anar a un CENTRE ALLUNYAT de la ciutat. Allí vaig decidir-me per un cotxe de la marca OCASIÓN.
El preu REBAIXAT era ELEVAT. En demanar al concessionari que em baixés més el preu, va optar per BAIXAR-me el cartell a l'ALÇADA del TERRA que era de FUSTA, sense però modificar-ne la quantitat, obviament. Finalment després d'un ESTIRA i ARRONSA, vaig acceptar i el pagament forçosament en METÀL·LIC fou fet amb moneda PAPER. Vaig agafar un SOBRE de SOTA una taula i li vaig posar els diners.
En tota l'estona de l'acte de COMPRA-VENDA, m'hi seguia acompanyant l'"amiga" de LLOGUER. El vehicle triat restava a l'INTERIOR d'un pati EXTERIOR. Tenia una matrícula CAPiCUA. Un cop OBERTA la TANCA de l'auto, la meva jove acompanyant i jo vàrem voler provar l'HORITZONTALITAT dels seients VERTICALS per conèixer llur comoditat. Ens auguràvem en un FUTUR ja PRESENT, plàcides vetllades. Abans de posar-nos en ruta tot SORTINT vàrem ENTRAR a la gestoria que era propera.
Ja en ruta, PUJAREM la BAIXADA de la VALL per arribar al CIM. Un cop a DALT, contemplarem a BAIX tot el panorama nocturn. Vam estacionar-nos enfront d'una PARADA-MÒBIL de llaminadures que estava a punt de tancar. Aconseguirem SUMAR totes les RESTES de gènere que els hi quedava. L'adquisicó fou finalment dos GELATS quasi CALENTS de tan MALBÉ que tenien la mercaderia.
En plena CARRERA vam fer STOP en el primer Motel que ens venia de pas. Les habitacions RECTANGULARS tenien un preu REDÓ. La CLAU era de TARJETA, com és moda ara. Però la gestió d'haver de pagar per AVANÇAT va RETARDAR la il·lusió de la vetllada que es prometia imminent. No obstant això i abans del frenètic esdeveniment que s'endevinava ja PROPER, s'ALLUNYÀ de moment perquè vam poder VEURE com podíem BEURE a dojo abans d'entrar en acció.
Copa DAVANT copa, Brindis DARRERE brindis, i "Chin-Chin" per AQUÍ i "Chin-Chin" per ALLÀ, fins que el RIURE es tornà PLORS de tanta barreja i quantitat engolida. La noia va PERDRE el coneixement i jo em vaig GUANYAR un ensurt dels mes grossos. L'HOSPITAL més a prop, era una CLÍNICA, però què importava al CAP i a la FI. Total SUMAT?: NO RES !

Reconeixent-me doncs, mereixedor del més gran FRACÀS d'aquella aventura, fugí ràpidament per on hi deia ÈXIT.
I així s'ACABÀ l'INICI de la meva LLUÏDA FRUSTADA peripècia.